Carbonatació del formigó: diagnòstic pericial (no és aluminosi)
La carbonatació i l'aluminosi es confonen sovint, però són fenòmens diferents amb causes i pronòstics diferents. Distingir-los canvia la reclamació.
Quan apareix ferro oxidat en pilars, forjats o bigues, es parla de seguida d'"aluminosi". Però moltes vegades el fenomen és la carbonatació, un procés diferent que convé diagnosticar correctament perquè canvia la causa, el pronòstic i la reclamació.
Què és la carbonatació
El formigó protegeix les armadures perquè el seu medi és alcalí. Amb el temps, el CO₂ ambiental penetra i redueix l'alcalinitat (la "carbonata"); quan el front de carbonatació arriba a l'armadura, aquesta perd la protecció i comença a corroir-se. La corrosió expandeix l'acer, fissura el formigó i provoca despreniments.
Com es diagnostica
L'assaig de referència és el de fenolftaleïna: aplicada sobre una fractura recent del formigó, tenyeix de rosa la zona sana (alcalina) i deixa incolora la carbonatada. Combinat amb la mesura de la profunditat del front i del recobriment real de les armadures, permet estimar l'abast.
Diferència amb l'aluminosi
L'aluminosi deriva de l'ús de ciment aluminós (habitual en forjats dels anys 50-70); es detecta amb assajos específics (oxina). La carbonatació afecta qualsevol formigó per envelliment. El diagnòstic diferencial és essencial.
La reparació (passivat, reforç) és una fase posterior que executa un contractista tècnic especialitzat.
Preguntes freqüents
És perillosa la carbonatació?
Depèn de l'abast de la corrosió i de la secció d'armadura perduda. El dictamen avalua la capacitat portant residual.
Es pot aturar?
La reparació busca restaurar la protecció de l'armadura. La viabilitat la determina el diagnòstic.
Aluminosi o carbonatació cobreixen la garantia desenal?
Depèn de l'antiguitat de l'edifici i de l'origen; en obra nova, un defecte estructural encaixa en la garantia desenal de la LOE.
