Anàlisi crítica · LEC art. 348
Contrainforme pericial per a despatxos: refutació tècnica del dictamen contrari, anàlisi de metodologia i normativa, tatxa del perit i ratificació a sala (LEC arts. 347 i 348).
No tot cas necessita un dictamen complet. De vegades el que el lletrat necessita és saber si l'informe contrari aguanta, i això es resol en pocs dies.
Un contrainforme no elabora un dictamen nou sobre la patologia: demostra que les conclusions del dictamen contrari són incorrectes, incompletes o metodològicament deficients. És una feina d'auditoria tècnica sobre un document aliè, no una segona inspecció de l'immoble. Aquesta diferència és la que fa que sigui més ràpid i més econòmic que un dictamen complet, i la que explica que molts despatxos l'encarreguin abans de decidir la seva estratègia probatòria.
S'utilitzen com a sinònims i no ho són. Contrainforme o contrapericial és el dictamen de part que refuta un altre dictamen dins d'un procediment judicial. El peritatge contradictori és una altra cosa: el procediment de l'art. 38 de la Llei de Contracte d'Assegurança, en què cada part nomena perit i, si discrepen, se'n designa un tercer. Si el seu cas és un sinistre amb l'asseguradora i no un plet, el que necessita s'explica a la guia de peritatge contradictori i tercer perit.
Metodologia: si la inspecció va ser suficient, si hi va haver cates o només examen visual, si els assajos són els que la patologia exigeix. Normativa: si les referències al CTE, l'EHE-08 o la LOE són les aplicables a la data de l'obra —un error molt freqüent és aplicar normativa posterior a l'execució—. Coherència interna: si les conclusions es dedueixen de les dades que el mateix informe recull, que és on més dictàmens cauen. Quantificació: si la valoració econòmica està justificada amb amidaments i preus contrastables o és una xifra sense suport.
L'art. 348 LEC estableix que el tribunal valora els dictàmens «segons les regles de la sana crítica». No hi ha tarifa legal: el jutge no està obligat a seguir cap informe. A la pràctica això significa que un dictamen no guanya per afirmar més fort, sinó per ser verificable. Un contrainforme eficaç no desqualifica el perit contrari; demostra, amb el mateix document a la mà, que les seves conclusions no se sostenen sobre allò que ell mateix va mesurar. Quan el jutge no es pot refiar d'un informe, dona crèdit al que sí que demostra solidesa.
De vegades el defecte no és a la metodologia sinó en qui signa. Els arts. 343 i 344 LEC permeten tatxar el perit de part —per vincle amb la part, interès en l'assumpte o manca de titulació adequada a la matèria— i l'art. 124 LEC regula la recusació del perit designat judicialment. La tatxa no anul·la el dictamen, però el tribunal la pondera en valorar-lo. Verificar l'habilitació real del signant per a la matèria concreta del plet és una comprovació barata que de vegades canvia el cas sencer.
El moment processal mana. L'art. 336 LEC exigeix aportar els dictàmens amb la demanda o la contestació; l'art. 337 permet anunciar-los i aportar-los després, abans de l'audiència prèvia; i l'art. 338 obre la porta a dictàmens la necessitat dels quals sorgeixi d'allò al·legat a la contestació —que és el supòsit típic del contrainforme—. A la pràctica, entre la recepció de l'informe a refutar i el lliurament passen de 10 a 20 dies hàbils, reduïbles si el assenyalament pressiona. Aviseu-nos del termini processal al primer contacte: condiciona l'abast més que cap altra variable.
Quan l'objecte del dictamen excedeix la competència acreditada del perit signant, l'apartat corresponent el redacta un expert de la matèria, l'autoria del qual consta a l'informe. El quadre d'experts relaciona les matèries en què es produeix aquesta incorporació i la procedència de l'aval exigida en cada cas.
Consulta inicial sense cost. Digui'ns el termini processal i li direm quina modalitat li convé.