Corrosió d'armadures: diagnòstic i abast del dany

La corrosió de les armadures és la patologia més freqüent del formigó armat envellit, i també una de les pitjor avaluades: l'òxid visible és només el símptoma. El rellevant és quanta secció d'acer s'ha perdut i què significa per a l'estructura.

Què la provoca

Dues causes principals: la carbonatació del formigó (pèrdua d'alcalinitat per CO₂) i la presència de clorurs (ambients marins, sals de desglaç). Totes dues trenquen la capa protectora de l'acer i activen la corrosió.

Com es mesura l'abast

El diagnòstic determina la profunditat de carbonatació o el contingut de clorurs, el recobriment real i, sobretot, la pèrdua de secció de les barres. Amb aquesta dada s'avalua la capacitat portant residual conforme a la normativa estructural (EHE-08 / Eurocodi 2).

Què aporta l'informe

El dictamen distingeix entre un problema estètic o superficial i un que afecta l'estabilitat, i fixa la urgència de la intervenció. La reparació o el reforç els executa un contractista especialitzat.

Preguntes freqüents

L'òxid a la vista significa perill immediat?
No necessàriament. Pot ser superficial o indicar una pèrdua de secció rellevant. Només la mesura ho determina.

Es pot reparar sense substituir l'estructura?
En molts casos sí, mitjançant sanejat, passivat i reforç. La viabilitat la fixa el diagnòstic.

Qui respon en un edifici recent?
Un defecte estructural en obra nova encaixa en la garantia desenal de la LOE.