Errors freqüents en un informe pericial de construcció (i com es refuten)

No tots els dictàmens que es presenten en un procediment resisteixen una anàlisi tècnica rigorosa. Quan l'informe de la part contrària conté mancances, la resposta no és elaborar un altre dictamen sobre la patologia, sinó un contrainforme: un document que demostra que les conclusions de l'informe rival són incorrectes, incompletes o metodològicament deficients.

Els errors més habituals

Inspecció insuficient: conclusions categòriques a partir d'una visita superficial, sense assajos ni mesuraments que les avalin. Referències normatives incorrectes o citades fora de context —CTE, EHE-08, LOE aplicades on no correspon—. Salt lògic entre les dades recollides i les conclusions. Quantificació econòmica sense justificació de mesuraments o preus. Confusió de causes: atribuir a un origen el que correspon a un altre.

Què analitza el contrainforme

El contrainforme revisa el rigor metodològic de la inspecció, la correcció de les referències normatives, la coherència entre dades i conclusions i la solidesa de la valoració. No desqualifica en abstracte: assenyala, punt per punt, on el dictamen contrari deixa de ser defensable.

Per què funciona davant el jutge

El jutge valora la prova pericial conforme a la sana crítica (LEC art. 348). No està obligat a acceptar un dictamen pel fet d'existir. Un contrainforme que demostra deficiències concretes minva el pes probatori de l'informe contrari.

Preguntes freqüents

Pot el jutge rebutjar un informe pericial?
El jutge no el rebutja formalment, però en valora lliurement la força probatòria. Un contrainforme sòlid redueix el crèdit que se li atorga al dictamen contrari.

Quant es triga a elaborar un contrainforme?
Depèn del volum de l'informe a rebatre; habitualment entre deu i vint dies hàbils.

És el mateix que la tatxa del perit?
No. La tatxa qüestiona la imparcialitat del perit (LEC art. 343); el contrainforme, el contingut tècnic. Es poden emprar de manera complementària.