Perit de part i perit judicial: diferències i quan s'usa cadascun
Tots dos elaboren el mateix tipus de dictamen amb idèntica metodologia; el que canvia és qui els designa i en quin moment del conflicte intervenen.
En un conflicte de construcció apareixen dues figures que sovint es confonen: el perit de part i el perit judicial. La metodologia del dictamen és la mateixa; el que canvia és qui l'encarrega i en quina fase del procediment intervé.
El perit de part
L'encarrega directament una de les parts —o el seu lletrat— per investigar la realitat tècnica dels fets i fonamentar la seva postura. És plenament vàlid com a mitjà de prova conforme a la LEC (arts. 335 i ss.). S'usa abans d'una demanda per avaluar la solidesa del cas, durant una negociació extrajudicial, o com a prova pericial en judici.
El perit judicial
El designa el jutjat, habitualment per sorteig entre els inscrits a la llista oficial del Ministeri de Justícia, o per acord de les parts (LEC art. 339). La seva nota distintiva és la imparcialitat acreditada. Ha de ratificar el dictamen verbalment davant el jutge i sotmetre's a l'interrogatori croat dels dos lletrats (LEC art. 347).
Quan convé cadascun
El de part és l'instrument per construir la seva posició: aporta iniciativa i control. El judicial aporta el pes de la neutralitat institucional. En molts litigis coexisteixen.
Preguntes freqüents
Té menys valor un informe de part per no ser "imparcial"?
No. La LEC el reconeix com a prova pericial. El jutge en valora la força probatòria pel rigor del treball, no per qui el va encarregar.
Pot el mateix perit actuar com a de part i com a judicial?
En procediments diferents, sí. En el mateix assumpte, el paper el determina qui el designa.
Quin és més car?
Els honoraris depenen de la complexitat del cas, no de la figura.
